La productivitat en temps de Twitter
Des que, el 2008 en un article a The Atlantic i més tard a The Shallows: What the Internet is Doing to Our Brains, Nicholas Carr va posar sobre la taula que Internet modifica l’estructura neural del nostre cervell, desconcentra i impedeix que treballem molta estona en un únic tema, per a alguns, la qüestió de la productivitat passa per tancar finestres, tancar el Facebook, tancar el Twitter i, en definitiva, fugir de qualsevol input digital que ens allunyi de l’objectiu laboral, posar-s’hi o molt d’hora o molt tard, fer “parades productives” i no abandonar fins que s’ha acomplert la tasca.
En canvi, per a d’altres, com Alexander Kjerulf, autor del llibre Happy hour is 9 to 5, treballar més hores no vol dir necessàriament treballar més ni millor, i deixar tasques per a un altre dia no té per què ser negatiu. El més important per ser productiu, diu, és “ser feliç a la feina“.
Però, tot i els llibres i les recomanacions de gurús, molts executius confessen tenir la seva pròpia recepta, personal i instransferible, per ser productius. Arianna Huffington, cofundadora de The Huffington Post, assegura que li va bé “parar i dormir“. Richard Branson, fundador del grup Virgin, afirma necessitar “fer exercici físic“. I el vicepresident de la cadena Starbucks, Stephen Gillett, remarca que es distreu una estona amb jocs multijugador per “potenciar la capacitat de prendre decisions i solucionar problemes”.
D’altra banda, durant la seva xerrada al BIZBarcelona, el CTO d’Amazon, Werner Vogels, va assegurar que la clau per tenir equips productius raïa en la seva mida. “Han de ser com les pizzes americanes”, va etzibar. Jyri Engeström, de Ditto, va parlar de “motivació”, i va recordar que “probablement”, per a un emprenedor, té més a veure amb “crear sentit” que amb “fer diners”.
Són totes fórmules diverses, però amb una base comuna. Tots coincideixen que tenen l’objectiu final clar i que són disciplinats, fins i tot a l’hora de descansar. La qüestió aleshores és: com s’aconsegueix aquesta disciplina? Amb “esforç, passió per la feina… i una mica de cafeïna!“. Un cafè, sisplau!




