BIZBarcelona - Salón Emprendedor

Cualquier profesional que quiera estar en el mercado hoy en día tiene que desarrollar una marca personal y actuar con “transparencia, consistencia y constancia“. Lo recordó Enric Jové, director del departamento de Economía y Empresa y Área Digital en ISM-ESIC Campus Barcelona, durante su charla en el BIZBarcelona [vídeo], en la que también destacó que el CV no ha muerto sino que se ha transformado y que el formato multimedia gana cada vez más puntos. Lo recalca a diario Dan Schawbel, experto en Personal Branding con más de 119.000 seguidores en Twitter y autor del libro Me 2.0: Build a Powerful Brand to Achieve Career Success.

Schawbel subraya que la marca personal es una oportunidad única para destacar, para “posicionarse en un mercado de nicho” y encontrar trabajo. “Invirtiendo en tu marca personal, consigues hacer más con menos, especialmente cuando usas el poder de las redes sociales”, insiste el experto en su blog.

Para empezar a construirla, dice, es útil formularse ciertas preguntas, como:

-Si pudieras hacer sólo una cosa el resto de tu vida, ¿qué sería?
-¿A quién te gustaría parecerte y por qué?
-¿Cómo te describe tu entorno?
-¿Te gusta el camino que ha tomado tu carrera?
-¿Puedes describirte en cinco adjetivos?
-¿Puedes enumerar 3 puntos fuertes y 3 puntos débiles de tu personalidad?

Luego, Schawbel recomienda configurarse alertas de Google y Tweetdeck para saber qué dice la gente de nuestra marca para poder seguir trabajando en ella. Aunque sin obsesiones. Estar bien posicionado en el mundo digital no significa necesariamente ser mejor, advierte.

On the Fast Company list of the world’s 50 most innovative companies of 2011, Apple ranks number 1. Then comes Twitter and Facebook, followed by Nissan, Groupon and Google. In that order. No surprises. They have all enabled an ecosystem of creativity that have redefined communication, transportation and retail. How? What is the secret?

How can entrepreneurs make it happen? More important: How can companies swim in uncertain waters of innovation and grow? Enric Bayó, from ACC1Ó, gave some hints about it in his presentation at BIZBarcelona. He underlined five key concepts: commited and strong leadership, balanced innovation model, identification of opportunities, risk and Open Innovation. He also distinguished investigation from innovation. “Ideas do not have any value until they turn into a reality”. There is a summary of his talk in L’Anella.

To go a little bit further on, above strategic clarity to create these new opportunities and avoid mediocrity and commoditization, entrepreneurs need patience. Creativity is a fickle thing an having an “innovation mindset” that enters every aspect of the business is not achieved with shortcuts. Managers need to constantly look at their part of the business and ask themselves “what are the barriers to being innovative and creative?”

Some questions might help: Is anybody asked about their ideas? Do staff know about the need for ideas and innovation? Are people rewarded for their ideas and contributions? Experienced innovators say that “organisations that truly invest in their people and understand the value of their ideas ensure that facilities, equipment, time and resources are organised to help foster ideas and innovations”.

No és el mateix manar que liderar. A aquestes alçades, la diferència és clara. I el que comporta en l’organització empresarial, també. Però, de vegades, encara s’ordena en lloc de delegar o conduir, encara es fa en lloc de deixar fer (sobretot si es de forma diferent), encara s’imposa en lloc de donar directrius. Per impaciència, per pressa, per estrès, per por o per desconeixement. Tot i les eines que existeixen per evitar-ho.

Al BIZBarcelona, José Carlos Duarte, consultor empresarial amb 20 anys d’experiència, en va donar set. Set claus per impulsar el lideratge dels professionals i directius dins de l’empresa que, tal com assenyalen a L’Anella, es poden resumir en dues directrius: “delegar i donar direcció” mitjançant una comunicació “específica, realista, rellevant i mesurable”.

Els que ho aconsegueixen, segons Patty Vogan, especialista en Coaching, tenen visió, passió i caràcter, saben prendre decisions de forma ràpida, compromesa i analítica, i saben construir equip. A més, es coneixen bé i tenen capacitat per tenir cura de la gent. A la Universitat de Santa Clara (Estats Units), hi afegeixen que són “oberts, honestos, competents, directes, inspiradors, intel·ligents, imaginatius i valents.” S’hi podrien afegir més trets, però parafrasejant a Marc Aureli, més que perdre’s en arguments per descobrir les qualitats d’un bon líder, és millor concentrar-se en ser-ho. Simplement.

Sometimes, changing the order of the factors do alter the product. Commutative property does not work when we talk about organization’s social media strategy. Forrester Research presents a four-step process that puts people first and leaves technology as the last question to be addressed. The methodology is called POST and it stands for People-Objectives-Strategy-Technology. In that order. Leaving People in the last position can turn a POST into a STOP.

Therefore, it is not enough to add social media to the marketing mix just because everyone else is doing it. The first thing to think about is who are the people you would most like to attract via your presence in sites like Facebook or Twitter. Then, what are your primary objectives and what kind of strategies you plant to implement. Eventually, you have to decide what technologies you are going to use. The methodology forgets to mention an important issue: you also need to know how are you going to measure your social media results. Business people still want to know the ROI of their results.

It all seems pretty obvious, but as the experts participating on SIME ‘Making the Marketing Click‘ session pointed out, many companies still think on selling stuff  and forget what the customers want. “Marketing today is not about talking to people but about having conversations”, said Peder Rotkirch, from Join the Carnival. That entails a listening attitude but also bringing relevant content to the users, as Sebas Muriel, from Tuenti, underlined. Content is king. Provided it is appropriate and engaging. The spam sales pitches do not work anymore. So, let’s concentrate on POST.

Des que, el 2008 en un article a The Atlantic i més tard a The Shallows: What the Internet is Doing to Our Brains, Nicholas Carr va posar sobre la taula que Internet modifica l’estructura neural del nostre cervell, desconcentra i impedeix que treballem molta estona en un únic tema, per a alguns, la qüestió de la productivitat passa per tancar finestres, tancar el Facebook, tancar el Twitter i, en definitiva, fugir de qualsevol input digital que ens allunyi de l’objectiu laboral, posar-s’hi o molt d’hora o molt tard, fer “parades productives” i no abandonar fins que s’ha acomplert la tasca.

En canvi, per a d’altres, com Alexander Kjerulf, autor del llibre Happy hour is 9 to 5, treballar més hores no vol dir necessàriament treballar més ni millor, i deixar tasques per a un altre dia no té per què ser negatiu. El més important per ser productiu, diu, és “ser feliç a la feina“.

Però, tot i els llibres i les recomanacions de gurús, molts executius confessen tenir la seva pròpia recepta, personal i instransferible, per ser productius. Arianna Huffington, cofundadora de The Huffington Post, assegura que li va bé “parar i dormir“. Richard Branson, fundador del grup Virgin, afirma necessitar “fer exercici físic“. I el vicepresident de la cadena Starbucks, Stephen Gillett, remarca que es distreu una estona amb jocs multijugador per “potenciar la capacitat de prendre decisions i solucionar problemes”.

D’altra banda, durant la seva xerrada al BIZBarcelona, el CTO d’Amazon, Werner Vogels, va assegurar que la clau per tenir equips productius raïa en la seva mida. “Han de ser com les pizzes americanes”, va etzibar. Jyri Engeström, de Ditto, va parlar de “motivació”, i va recordar que “probablement”, per a un emprenedor, té més a veure amb “crear sentit” que amb “fer diners”.

Són totes fórmules diverses, però amb una base comuna. Tots coincideixen que tenen l’objectiu final clar i que són disciplinats, fins i tot a l’hora de descansar. La qüestió aleshores és: com s’aconsegueix aquesta disciplina? Amb “esforç,  passió per la feina… i una mica de cafeïna!“. Un cafè, sisplau!

“Això de crear una start-up dóna feina.” RJ Friedlander, fundador de Reviewpro, ho va deixar clar des de l’inici del debat amb empreses que han aconseguit trobar la fórmula de l’èxit (que no és necessàriament sinònim de tenir immediatament beneficis), o com deia el programa del SIME, empreses que ens fan dir ‘Wow’! Bernhard Niesner, de Busuu, una comunitat online per aprendre idiomes, va donar-li la raó. La recepta, va dir, consisteix a combinar “molta feina amb un bon equip, un bon finançament, saber qui són els nostres clients, trobar socis i fer bon màrqueting.” Si pot ser, viral, millor, va dir. A Busuu, de fet, li va funcionar:

I si tenim la recepta, va preguntar algú del públic, per què el model és Silicon Valley? No hi ha prou talent a Catalunya i Espanya? Sí, va dir RJ Friedlander, però “aquí fracassar està mal vist“, va afegir. I això fa que “les petites empreses disparin en moltes direccions per evitar-ho. Considero que és un error”, va insistir. “El que cal és trobar nínxols de mercat i explotar-los”, va sentenciar. Per la seva banda, Àlex Puregger, COO de FON, va assenyalar que “cal més ambició” i que, tot i que l’espanyol està guanyant terreny a Internet, cal abordar el mercat internacional en anglès i això és un problema al país. Niesner va recordar que la crisi està canviant les coses. I Friedlander va concloure que, malgrat tot, el balanç és bo i que “Barcelona és una de les millors ciutats d’Europa per engegar projectes”.

This video introduced the ‘Making the Marketing click’ session, with Peder Rotkirch & Patrik Danielsson, from Join the Carnival, Sebas Muriel, from Tuenti and Aleix Marcó, Letsbonus, who discussed on how marketers operate today and how has the consumption of information changed. They all agree that “companies and brands are more open to real time social experiences“, that “marketing today is not about selling stuff, but about having conversations” and that “you need to find out what people like and bring them relevant content”.

Opportunities are there. ‘Malgré tout’. Ola Ahlvarsson, serial entrepreneur and chairman of SIME, the event about digital business included in BIZBarcelona, repeated it several times during the morning. First, during his “global journey in digital opportunities” and afterwards during the interviews with marketing experts, investors and serial entrepreneurs, who echoed his words.

“Its a better time than ever to be raising money as a first time entrepreneur”, said Jyri Engström, Founder of Ditto.me. Erik Wikström, founder of Icon Media Lab, Letsbuyit and Result, added that “the biggest thread is not to do anything“. “Act, do something, create a website, talk to people…”, he exclaimed. “Everyone should be an entrepreneur”, he added. “The only way to know if you can do it is doing it”, he concluded. Even when investors insisted on saying that “ideas are not really worth that much” and that the most important is “execution“. And probably because “what motivates you is not making money but making meaning”.

Examples of success are there. Ola Ahlvarsson remind the audience that Facebook has more than 700 million users, that 50 million people have liked the ‘Like’ button, that apps seem to be the universal currency which is changing consumption, that most of the surfaces of your house will be smart, that cloud computing is a challenging phenomenon to the computing industry, that interfaces are more important than games themselves, that language is not an issue anymore, that the innovation model of Apple is Apple and that Google wants to create a ubiquitous media realm…

Does this mean we are going tech crazy? Yes, said Ahlvarsson. “It is going to be crazier than before“.  “Futurists make prophecies, but usually they do not happen”, he winked just before insisting on the fact that “there are more digital opportunities than before” and reminding that “crazy ideas”, such as kingsclub.se, a social network devoted to truck drivers, “work on the Internet”.

Palau 5 de la Fira de Barcelona. Planta baja. 16:30h de la tarde. Los empresarios vuelven a hacer cola para la sesión de coaching y la de speed dating. Por la mañana, el espacio del BIZBarcelona dedicado a la financiación era un hervidero. Entre 200 y 300 personas se han acercado a preguntar cómo tienen que dirigirse a los inversores, qué tienen que contarles para que decidan apostar por un proyecto. “Había gente de aquí y gente de fuera que se ha interesado básicamente por la dinámica del speed dating, que son entrevistas en las que se dispone de 4 minutos para contar a un inversor cuál es el diferencial de un producto o servicio, a qué mercado va dirigido y qué beneficios propone”, cuenta Lluc Díaz, de KIMbcn, sociedad impulsada por la Cámara de Comercio de Barcelona y el Centro Tecnológico LEITAT, cuyo objetivo es promover la valorización y la transferencia de tecnología.

“Una idea no vale nada. Lo que cuenta es su implementación. Y un producto no es un negocio. Lo que importa es lo que puedes hacer con él”, subraya Martí Dalmases, también de KIMbcn, que confiesa tener experiencia tanto en el bando de los inversores como en el de los que buscan financiación. No es fácil, admite. “Muchos empresarios tienen tendencia a centrarse demasiado en el aspecto tecnológico cuando lo que quiere el inversor es saber con qué va a ganar dinero”, continua. Luego, “tampoco son conscientes de que el objetivo último del inversor es vender”. “Cuesta que entiendan que es mejor tener un 5% de algo muy grande que un 95% de nada”, continúa.

El experto añade que “muchos proyectos fracasan porque tienen al frente a un líder egocéntrico que no es consciente del recorrido que le queda por hacer” y porque, muchas veces, los empresarios defienden “un valor pre-money de la empresa muy alto y sólo ceden cuando no tienen dinero”. “¡Hay que ir a buscar dinero cuando se tiene!“, sentencia Dalmases. “Es como jugar al póker”, aunque llega un momento en el que hay que enseñar las cartas.